El món on els meus somnis : PR C-41 Sender de Gurb fins dalt La Creu

dimarts, 1 de febrer del 2011

PR C-41 Sender de Gurb fins dalt La Creu - ENFANGAT!

Aquest matí m'he animat a anar a provar de pujar a la Creu de Gurb pel pas del sender de Gurb, el PR C-41 que ja fa dies m'estava mirant. El tinc al cap fa temps, i n'he fet bona part del recorregut, a trossets, avui l'enganxo per aquí, demà l'enganxo per allà quan surto a córrer. El cas és que mai l'he fet sencer.

La Creu de Gurb, al fons, des de l'esglesia de Sant Andreu de Gurb

Així que, decidida, m'he dit, faré el primer tram, he deixat el cotxe a l'esglèsia de Sant Andreu de Gurb i he pujat fins a la Creu de Gurb (encara hi ha l'estrella de les festes de Nadal)... i un altre dia, amb temps (són unes 4 horetes) fer-lo sencer o potser abans el faré al revés, des de la part de Sant Sebastià i arribant a Sant Julià Sassorba, d'aquesta manera el coneixeré gairebé tot.

On s'agafa el camí que ens porta fins a St. Roc

St. Roc, amb menys de deu minuts hi arribes.

Ahir dilluns ens vam aixecar amb la comarca enfarinada. Ho sabieu, oi? Doncs bé, sembla ser que una servidora, tot i haver fet fotos de l'emblanquinada, aquest matí no hi ha pensat que una bona part del sender aquest passar per la zona nord de les muntanyotes de Gurb. De manera que ... estava tot molt enfangat i en algun raconet m'he trobat encara neu.

Fang. Neu. Glaç. Aigua ... elements constants en els primers quilòmetres fins al Coll de la Creu de Gurb

Coll de la Creu de Gurb. Aquí, el PR segueix en direcció nord i deixa aquest corriol que puja a la Creu.

De fang, n'hi havia tant, que la pujada (una passa endavant, tres enrere, esgarrapant-me i agafant-me a totes les branques hagudes i per haver!) m'ha entrentingut més de 20' del ritme normal d'arribar al Coll de la Creu de Gurb, on he decidit que pujava a La Creu. Bé, el resultat de l'excursió és aquest: dues hores i quart, i acabant pujant per un costat i baixant per l'altre per evitar el fang! Mireu quines imatges!