divendres, 10 de juny de 2011

El meu boli verd de cada dia, dona'ns senyor el dia d'avui

Ahir dijous, al vespre, vaig tenir el gust de veure els monòlegs els quals formaven part del Premi de Teatre Unnim organitzat a Manlleu. Ja fa alguns anys que els intento seguir, és una estona que et parteixes de riure. I aquest any, gent amb renom i assidus a la jornada: en Peyu, en Xevi Font, en Xevi Gómez ... 
El riure estava assegurat. I així va ser.
El meu preferit, un any més, va ser l'últim en actuar, en Xevi Font. I un any més, també, vaig riure fins al final. I aquesta vegada, va comentar un tema, entre molts d'altres, que m'afecta de molt aprop: el boli verd.
Va explicar la vida d'un boli de color verd, aquell que ningú vol, que tothom aparca dins l'estoitx, aquell bolígraf que mai farà res de bo a la vida, que mai signarà un xec, ni una hipoteca; en definitiva, segons ell, aquell boli que s'hauria d'eliminar del mercat, de la vida, i el qual no significa res més que una xacra i una despesa per la societat.
DISCREPO!!!! I MOLT !!!!
SALVEM ELS BOLIS VERDS!!!!


Mireu la meva col·lecció, de totes les mides i formes, i aquests són només els de la feina, a casa en tinc molts més, molts! El boli verd per mi, i pels nens segons el discurs del monòleg, significa llibertat, és exòtic. Li hauria de donar la raó perquè és cert que el faig servir perquè sempre és dins del pot, mai ningú me'l "roba" !!! I també que mai signaré un xec (i menys una hipoteca, de moment gràcies a Déu -bé, gràcies als meus pares!-), perquè la societat no el veu bé, no el té en consideració. Però la resta, el dia a dia, els meus apunts, a les meves reunions, les meves notes, el boli verd forever!
Estic segura que les millors pàgines de la meva vida, les he escrit amb un boli verd! Res més. Un plaer escoltar els monòlegs.