Un cap de setmana de tres dies el qual, malgrat el mal temps, tenia bona pinta. Així que vaig decidir arribar-me fins a l'Escala. Primer, perquè ja tenia entre cella i cella pintar el sostre del bany i el marc de la porta; i segon, perquè necessitava caminar, passejar i "perdre'm" davant del mar, a tocar de l'aigua.
I això últim, a tot el tros de Montgó i prop de Sant Martí d'Empúries, encara avui és factible.
De gent n'hi havia un munt, sobretot francesos que també feien festa el dilluns. De persones no en vaig veure tantes. D'animals, molts, i alguns deslligats i amenaçadors. I algun animal de dues potes també el vaig veure, sobretot dins dels vehicles de quatre rodes a tot drap per les rotondes.
Quan sóc a l'Escala, sovint intento deixar el cotxe quiet des del primer moment i no tocar-lo fins l'hora de marxar. Aquest cop, una vegada més, ho vaig aconseguir. Tot el que vaig fer, ho vaig fer a peu -bé, menys una de les excursions fins a Sant Martí on feien una fira del vi on vaig arribar-hi amb un tros de bici-. Tot un luxe. Sobretot, passejar...
El diumenge al matí, després de pintar les dues capes al sostre i deixar ben emblanquinat el marc de la porta (més que res, perquè mon pare és un tiquis miquis!), vaig arribar-me fins al mercat amb la bici a comprar unes quantes cireres i alguna poma.
Després de dinar -el temps acompanyava-, vaig agafar la bossa amb aigua i fruita, i cames ajudeu-me vaig anar seguint bona part del GR-92 (L'Escala-Torroella de Montgrí) que molt a prop de l'aigua em va menar des del Port de l'Escala, per la zona militar i cap la Cala Montgó que, per entre penyasegats plens d'arrels i pedrotes, em portarà fins a la Punta Ventosa, just dalt del que era el Pla de la Bateria, zona militar també i des d'on la imatge de Cala Montgó canvia el concepte a qualsevol. S'hi veia gent, petita, llunyana, sense crits. I des d'un raconet, jo també observava la quietud de les onades.
Les imatges ... sense paraules.
Tranquil·litat. Silenci. Espai. Natura. No som res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada