El fet de viure tant a prop del meravellós Montseny, i tenir-hi accés des de molts costats, potser és el que m'impulsa a "perdre'm-hi" sovint. I avui, m'hi he anat a perdre. I quan dic perdre, no és en el sentit de no saber on sóc ni on vaig, més aviat el contrari, i gaudir del que em desprén aquest massís.
Decidit: el Matagalls des de Collformic. He sortit de casa, direcció Seva i El Brull, i a 2/4 de 10 estava aparcadeta a Collformic (1.145 metres), amb la motxilla a l'esquena i apunt per fer el cim. M'he cordat bé els cordons, he travessat la carretera i, amb el pulsòmetre en marxa, he enfilat el GR 5-2 direcció el Matagalls.
La pujada és durilla, però a un bon ritme he anat pujant.
Quines vistes! Està tot verd, preciós!
He fet tot el camí en solitari, fins després de mitja hora llarga, just posar els peus al Pla de la Barra per enfilar el tortuós Turó Gros de Sant Andreu, he divisat un grup nombrós de gent, 10 o 12 persones, que s'enfilaven xino-xano.
Ui, i allò? són vaques! Vaig de vermell, espero que no s'hi fixin ....
Superat el "turonet" i ja amb la Creu del cim a la vista, he conversat-pastorat dos segons amb les vaquetes i he seguit el camí. He aprofitat per fer quatre fotos -que diferent està el paisatge del dia de Nadal quan hi vam pujar!-.
Amb la creu com a meta, he anat recuperant metres a aquell grup de gent que he divisat abans, i just a l'iniciar l'última, i pesada, rampa n'he atrapat uns quants, i els he anat passant en aquests últims metres. En poc més d'una hora i quart he sigut a dalt.
No, no eren forts i joves atletes entrenant per alguna macro travessa, no. Més aviat eren persones grans, amb seny i molt bon humor, i acostumats a pujar muntanyes, ja t'ho dic! segur! Ja m'agradaria a mi, que a la seva edat, pugui continuar coronant la Creu del Matagalls i llegir la inscripció que hi ha al darrere....
Un mini entrepà i un bon glop d'aigua m'han donat el tret de sortida de retorn, sense abans però fer alguna foto més. Fins i tot la de grup d'aquesta gent amb qui he compartit l'espai, el temps, el silenci i els colors. A les 12 entrava al cotxe, així que la baixada ha durat uns 50 minuts.
 |
| Si observem bé, sembla que la vaca vulgui cruspir-se la Creu del Matagalls, només ha d'ajupir el cap... |
2 comentaris:
collons de Dolo on vas amb els pals ets fots vella i necesites ajuda ja xDDDDDDDDDD
Hola lleig,
saps què passa? És que tot just ara he descobert, com deia un anunci d'aigua, que el "pesan no son los años", saps ? jajajaja
Res, és que m'he passat a la nova disciplina de la marxa nòrdica!
Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada