Bruixes, Ieper, Gant i Brusel·les

Dimecres 22 de juny

Tot apunt, avancem mitja hora la sortida des de Taradell per arribar sense problemes a El Prat. Sortim direcció la terminal 1 on deixarem el cotxe al famós “Aparcaivola Express” (confirmat que amb menys de 5 minuts ets a lloc). Facturada la maleta, ens acostem a la porta per on pujarem al petitó Airbus A319 de la companyia Brussels Airlines amb poc més de 160 seients -anavem mig buits-.

Puntuals, aterrem a Brusel·les i ens fan esperar per donar-nos el cotxe amb Europcar. Ostia! Estrenem pitxot! Sí, sí, només té 7 quilòmetres i el Peugeot 207 -amb matrícula belga, eh!- està net com una patena. 

Som els primers “propietaris” jejeje

Hora punta. Tothom a dinar a casa (ja hem anat comprovant quins horaris fan aquests europeus!). Tot plegat una mica d’embolic per sortir de l’aeroport, travessar Brusel·les i dirigir-nos cap al nord, a Bruixes, l’anomenada Venècia del Nord. Hem fet un mos per l’autopista, més de 100 kms i ni un sol peatge!

Només d’arribar a Brugge, hem localitzat l’hotel -Ibis Centrum-, ens hem instal·lat en un pàrquing del costat mateix (24 hores per 9€) i ens hem endinsat en plena ciutat: tranquil·litat, carrers adoquinats, carruatges passejant els turistes, bicis per tot arreu traslladant els habitants d’aquesta silenciosa ciutat. 

Un gran canal rodeja tot el centre, i uns quants canals més travessant en totes direccions el casc antic. Cada dos per tres passa algun tipus d’embarcació o altra que passeja un grup de turistes que, embadalits, baden i fotografien tot el que poden i més. Per damunt les teulades, un bon grapat d’esglésies, capelles i catedrals treuen la punta. Hi ha parcs, molts parcs. Bicis, moltes bicis. I places, moltes places. La millor, aquesta.

Els edificis són petitons, de 2 o 3 plantes. Les cases són molt semblants a les que hi ha a Amsterdam. I de tots els colors.

Un carrer llarg, ample, cèntric. 20 botigues en menys de 500 metres, i com diria qualsevol estudi de dentistes, ginecòlegs o cardiòlegs, on 30 de cada 20 botigues són de xocolata! La meva enemiga la xocolata! Quina olor! Dolçor. Color. Diversitat. Bomboneries, pralineries, xocolateries, truferies i tot el que us passi pel cap acabat amb ies i dolç i endemoniadament axocolatat. Ja he caigut en la temptació. Inevitable!

 

Pels carrers i botigues tant aviat sents francès, com anglès, com el seu alagfasnstraatenvendemartraastaat -coi quina barreja!-, difícil d'entendre (en Sam s'ha comprat una revista de cotxes belga per començar a fer pràctiques).

A la tarda mentre passejavem ja hem localitzat alguns llocs per anar a sopar alguna cosa, així que seguint el seu horari (les botigues obren a les 10, tanquen a les 12, obren a les 2 o les 3 i a les 6 o 7 ja han tancat! és una canya!), a les 7 estavem endrapant una pizza.

I ara són poc més de les 9 i estem estirats a l’habitació, descansant, i organitzant-nos per demà. L'habitació és xula, triple, un bon llit, és net i no té persiana. Ja patirem. La sort és que estem baldats.

Demà tenim ganes de llogar una bicicleta, si el temps ens ho permet, i sortir a descobrir una mica l’exterior, la zona dels molins ....

Dijous 23 de juny

Ens hem llevat amb la mateixa llum que quan ens vam posar a dormir. Quantes hores de dia tenen aquesta gent? La qüestió és que el sol treia el nas, però pintaven bastos, uns núvols amenaçadors de pluja despuntaven al sud.

Hem atracat un petit "tea room" per esmorzar una mica i a les 10 hem anat a llogar un parell de bicis: l'una de noia i l'altra de noi. Curiós. Teniem 4 hores per endavant per voltar per tot arreu. M'havia marcar dos objectius per endavant: els molins i Damme. 

Et voilà! Hem sortit de la ciutat pel costat d'un seguit de petits molins, ara monuments, que segurament havien fet servei fa uns anys. I buscant informació vam descobrir una petita excursioneta fins a un poble a tocar de la ciutat, Damme, on hi ha molta gent que hi va amb un petit vaporet de nom "Mississipi" com el d'en Tom Sawyer... 

nosaltres hem anat pel lateral de la carretera, un parell de rectes unides per un sol revolt -poc més de cinc quilòmetres de recta!-, al costat del canal, i hem tornat per un caminot en ziga-zaga que segueix el trajecte del GR. Amb aquest tipus de bicicleta, amb canvi de 6 marxes i unes mega rodes, molt còmodes per pedalar en pla; la veritat és que no m'hi veig pujant de Vic a Taradell cada dia, buf!-.

El temps s'ha aguantat, però ens ha anat plovisquejant, tot sovint, i fins i tot algun cop ens hem hagut de parar sota els arbres i esperar que passés el curt però intens xàfec.

Retornats i endinsats de nou a la ciutat de Bruixes, i amb més de dues hores per endavant amb les bicis, integrats en el paisatge, hem optat per donar un tomb per tot el perímetre de la city, voltejant els grans canals, sortejant vehicles, motos, peatons i semàfors. Hem fet fotos a desenes de ponts, ànecs, cignes, esglésies, bicis, i racons i racons que no s'acabaven mai.

 

 

Després de rebre un clatellot econòmicament parlant per dinar a la mateixa plaça Markt, hem continuat passejant per aquesta magnífica i romàntica ciutat. És genial. Cada racó té alguna cosa que et crida l'atenció i dispares el flaix per immortalitzar el moment.

El temps ha continuat fent de les seves, ara plou, ara fa sol, ara plovisqueja, ara bufa el vent. Fins cap al tard que s'ha arreglat bastant. De fet, ara són 2/4 de 10 del vespre i hi ha més sol que al matí. És acollonant tot plegat. Quanta llum ! Ah! i hem observat que no tenen persianes aquesta gent...

Abans de les quatre hem decidit anar a visitar el Museu de la xocolata, no podia ser d'una altra manera! hehehe. La història molt bé, repartit tot plegat en unes quantes sales, i gairebé a la sortida, el millor de tot: la demostració de com fer i la cata d'un bombó praliné. Sense paraules! Sí, ja ho sé, la temptació pot amb mi i he sortit amb una mini safata de 8 bombonets.....

Quan ja ens pensàvem que teniem tota la ciutat vista, hem començat a descobrir més i més racons (la plaça del mercat del peix, la plaça Burg, i un raconet des d'on s'agafen les barquetes turístiques dels canals amb nom Rozenhoedkaai, el lloc més típic per fer la foto de qualsevol guia) , amagats entre una plaça i l'altra, entre esglésies, entre canals, i hem anat caminant sense cap rumb concret fins gairebé les 7, hora en què hem optat per tornar a la pizzeria d'ahir al vespre, La Romana al costat mateix de l'edifici vermell del concertorium, i demanar-nos un plat de pasta (tranquil, econòmic i amb música del Budda Bar de fons). És el que més s'assemblarà a les revetlles de Sant Joan que aviat començaran a Catalunya. A la plaça 't Zand , on hi ha l'estació d'autobusos, existeix una gran concentració de bars amb molta cervesa per metre quadrat, i és on hem vist més joves fotent-les-hi en plena tarda. Alguns d'ells anaven tocats ben d'hora. Ja ho havia sentit que Bèlgica és una de les cunes de la cervesa però no m'hauria pensat mai que realment n'hi haguessin tantes i tants colors.

Bé, demà matí a primera hora deixarem aquest paradís enrere i ens endinsarem en la Bèlgica rural. Ypres (o Ieper) ens espera.

Divendres 24 de juny

El divendres al matí, després d'esmorzar a l'habitació (gentilesa by carrefour), vam agafar el Peugeot i cap a Yeper falta gent. La ruta per una mena d'autopista, gratis!, va ser fàcil i l'accés a la ciutat també. Estava tot el centre del poble d'Ypres col·lapsat, tot ocupat per la infrastructura del ral·li IRC. Més tard vam descobrir que la seu del ral·li històric estava al poble del costat, Bbbbbbbbbbbb...

Vam localitzar la carpa on, a canvi d'uns fulls impresos anomenades tickets, ens van lliurar una bossa amb els "passes" per veure els trams (sí, a la resta del món es paga per veure el ral·li), una revista amb tota la informació que ens feia falta per trobar (o intentar trobar) els millors llocs on en Sam pogués fer les seves millors fotos, uns adhestius i una gorra. Passejant per tot el parc tancat, fent fotos als cotxes nets i pulits abans de començar, en Sam va començar a veure camisetes del ral·li i gorres, i al final en van caure tres.

Vam dinar unes brotxetes i unes patates i vam anar a investigar on quedava situada la granja que ens acolliria les properes dues nits. Sí, he dit granja. Un "B&B" d'aquests que estan de moda: una família que te espai de sobres i t'acull. El cert, és que dormiem damunt la quadra de vaques, davant d'un paller i en una habitació amb quatre llits, com si dels set nans es tractés. Això sí, amb bany per nosaltres sols! Bé, una experiència més.

Eren prop de les tres de la tarda, i vam començar a intentar entendre les senyals que publicaven els organitzadors a la revista del ral·li, per localitzar un bon lloc i ubicar-nos per fer fotos. Estem acostumats als ral·lis de Catalunya, a les carreteres d'Osona, amb pujades, baixades, revolts, contrarevolts i paelles a doju. Aquí Bèlgica, es tracta d'anar canviant continuament de carreterota o camí ral empavimentat: tot són encreuaments! Dreta! Esquerra! Recta! Dreta! Dreta! això sí, espectacular tant o més. El tema és que ens vam col·locar en un bon angle i en van sortir prous bones fotos. 

Amb accident inclòs, reparació amb mecànic i tot el públic pendent d'ells (es veu que era un dels seus pilots possibles guanyadors....).

Acabada tota la passada de cotxes -gairebé 200 entre els uns i els altres-, vam decidir anar a buscar un altre angle en un altre tram, i vam acabar fent fotos des del mig d'un camp de blat i de patates. 

És acollonant. Mireu quina alçada tenia el blat! 
Que es trepitgin els camps dels pagesos a Catalunya és impensable! S'anul·la el ral·li i punt! Però malgrat la gent era prou prudent, es col·locava als llocs indicats i feien bondat, en el fons sabia greu que tot i ser una zona on si podies estar mirant el ral·li, en ple camp de pagès, sabia greu! Deu per defecte de forma...

Vam arribar a les dotze a la granja, estavem reventats! Ara bé, amb unes sis-centes fotos de cotxes.

Dissabte 25 de juny

El dia s'ha llevat plujós, bastant plujós. Ens tocarà mullar-nos. L'esmorzar i la companyia que ens tenia preparada la mestressa de la masia, no té preu (bé, sí, 30€/persones/nit): ous remenats amb bacó, pa, formatge, embotit, dolços, melmelades, cafè, llet, suc de taronja, cereals, tè i nocilla! Hem esmorzat en grup, tots els allotjats a la masia, al menjador de la casa. I tips com mai, per si no teniem temps de dinar, ens n'hem anat decidits cap a tram, però pel camí, finalment, hem atracat un súper i hem agafat uns panets, formatge , pernil dolç i unes pomes. Amb això i aigua ja podem anar-hi!

Gairebé quatre hores de cotxes (els moderns del IRC, els històrics i els clàssics belgues), més de 250 vehicles de tots els colors, mides, marques i velocitats que van quedar "arretretats" per la càmera d'en Sam, "el chico del maíz".  No hem vist el sol en cap moment, però estem vermells i tallats del vent que ha arribat a fer! N'hi havia per tirar la tovallola i marxar cap a casa. Si aguantar tot això no és amor, que m'ho expliquin!

N'hem quedat tant tips, que ens hem fet els entrepans de formatge i pernil dolç, hem anat xino-xano cap a Ieper city a veure com anaven arribant al parc tancat els vehicles i ens hem près un merescut descans. Més cap al tard hem sopat algo ràpid i hem decidit anar al poble veí a veure l'arribada a podium dels històrics. Allà hem estat de sort de trobar molt bona gent i ens han acabat donant adhesius.

Gairebé a les nou del vespre, esgotats, hem arribat a la nostra quadra personal, i dutxats i clenxinats, hem acabat fent una partida de rummy...

Diumenge 26 de juny

Avui el dia pinta millor. A veure si s'aguanta. Un altre esmorzar fabulós en bona companyonia ens ha aixecat la moral. El pla d'avui era xinu xano cap a Brusel·les, però ens hem dit: i si parem a Gant? Diuen que és semblant a Bruixes, carrers empedrats, casc històric i canals. Anem-hi? Anem-hi!

I a Gant hem passat el matí. Com que anavem d'hora, i en aquest país tot és a prop, doncs gairebé a les 10 ja passavem pels magnífics carrers de Gant. Sí que és semblant a Bruixes, i sí que té els seus carrers empedrats, les seves places, els seus raconets, els canals, els seus turistes amb les barquetes ... i m'ha agradat molt també, però, no té el mateix encant que Bruixes, encara amb més raconets i més empedrats. 

 

 Hem localitzat un restaurant italià i ens hem cruspit una amanida a mitges i un plat de pasta que se'ns ha posat de conya després de tants dies de patates fregides! (no m'estranya que existeixi el Museu de la patata fregida). En mengen moltes!

I a la tarda, sí que, narinant, hem arribat a Brusel·les. Hem vist l'indicador de l' Expo, i ens hem dit: anem ara a l'Atomium? Ostres, doncs sí, així ja ho tindrem fet. I ha estat un encert. Encara no hi havia massa gent voltant per aquella zona. 

 

És curiós l'edifici (per dir-ne d'alguna manera), hi hem pujat, i l'hem fotografiat per tots els costats, de bola a bola i tiro perquè em toca. Es pot arribar a dalt de tot amb un ascensor. Té molt bones vistes, es veu tot Brusel·les. I com que també hem agafat l'entrada conjunta per l'Europa en miniatura, ens n'hi hem anat, i hi hem estat passejant un parell d'hores, fent fotos de totes les maquetes (alguna una mica desafortunada, però la majoria estan molt bé). 
Quina calda! Avui sí que fa calor.

Són gairebé les sis, anem passant cap al centre, a localitzar l'hotel i així ens dutxem i donem una volta, malgrat estem rebentats .... 

Ostia quin embolic! No hi havia manera de trobar l'hotel, estavem desubicats, sense mapa, i ni flowers d'on trobar l'habitació on havíem de dormir. Després de demanar a un policia, i d'indicar-nos amablement de que ens trobavem ben bé a l'altra punta, de colar-nos cap al centre sense haver-hi d'entrar i demanar a un altre hotel un mapa, que amablement ens han imprès el mapa amb els carrers propers del lloc on haviem d'estar i d'indicar-nos ... donar voltes i voltes als mateixos carrers, cansats, acalorats, malhumorats .... finalment ! hem localitzat l'hotel Catalonia Forum. Ens han atès en castellà, fantàstic, ens hem dutxat, estem descansant, i com que té wifi gratuït, estem posant al dia els escrits i els correus.

El sopar d'avui: bombons, galetes, pomes i aigua!

Demà al matí, visitarem el centre i a primera hora de la tarda cap a l'aeroport falta gent.

Tot s'acaba. 

Dilluns 27 de juny
Després d'esmorzar a l'hotel, ens hem endinsat en un parquing del centre de Brusel·les, en un centre comercial. La visita al centre no ens ha pres gaire més de dues hores i mitja. Aviat és vist. El casc antic amb la catedral, el Parlament, alguns museus i el "Makennen pis", que és molt xic!

M'ha decepcionat, com a capital europea de tot plegat, ens tenen enganyat. Ah! i per cert, no he vist ni una col de Brusel·les! Pensava que com a mínim seria semblant a Barcelona, però res, no té res. Hi ha moltes zones del centre en decadència total... curiós tot plegat: Europa, el centre de tot, envoltat de res...

Hem tornat amb la mateixa companyia, Brussels Airlines, més que correcte.


Ja en tenim una altra per explicar!